Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/262

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a la vostra ànima. Algunes altres vegades, veient la meteixa montanya, restèu encantats davant d'ella tota plegada, sens reparar gaire cada un per sí del seus accidents, però amb gran desitj de dir quelcom: llavores no podèu dir que l'heu vist encare, sinó que estèu desposats amb la seva visió, i més que abans heu de guardar-vos d'obrir la boca davant d'ella, perquè, are que hi estèu desposats, seria'l forçar-la pitjor baixesa, i més monstruós el fruit encare. Sapiguèu esperar amb desitj: ja vindrà l'hora. Ja vindrà l'hora en que, tot plegat i amb gran esgarrifança, us sentirèu posseits i posseidors de la montanya, com si ella i vosaltres fossiu una meteixa cosa amb una sola ànima (que es Deu), i anirèu pels carrers com una montanya que camina i panteija, i començarèu a dir coses, coses, rítmiques i clares (perquè serà'l ritme clar de l'Univers que parlarà amb vosaltres), coses que són la essencia de la montanya, que son Deu en ella i en vosaltres (tot hu). Llavores podèu dir que heu vist la montanya i que l'heu dita bellament. I això es poesia: això es, unitat.
 Heu dit paraules sagrades: no les toquèu! Un cop passada la febre divina, les respassarèu i les trobarèu potser incomplertes i potser no prou ben cantades. No les toquèu. Es tot lo que us ha sigut donat i tot lo que vosaltres podieu donar: siau agraits i, si convé, humils. Els quins les sentin de fòra estant, potser us diràn que podrien esser paraules més clares i boniques i més ben cantades. No'ls hi neguèu: siau humils: diguèu-los que sí que podrien esser mellors, i que vosaltres aixís les voldrieu; però que, tals com són, són sagrades. Arreglar-les, pintar-les amb una exterior boniquesa (cosa massa fàcil per massa que's diuen poetes), es obra de