Al llibre «Discursos» de Mn. Jacinto Verdaguer
En Jacinto Verdaguer no era home de discursos en l'estricte sentit que's vol donar an aquesta paraula. El seu dó era'l del poeta que expressa ses visions en la síntessis sentimental i profonda del vers, o be que senzillament explica'ls seus estats d'ànima més planers en una prosa viva i nodrida d'imatges que té encare un ressò i un reflexe del llenguatge sant de la poesia. Però'l discurs usualment dit, el desplegar sistemàticament els conceptes de les coses, no està en la naturalesa d'un esperit tan senzill com el d'en Verdaguer. Aixís es que, quan les circumstancies li imposen aqueixa tasca, no pot fer sinó acomodar-s'hi, valent-se humilment dels motllos fets pera aquests casos, omplint-los, però, amb la paraula, que, essent d'ell, no podia pas esser mai insignificant.
D'un home que té el do que en Verdaguer tenia, tota paraula interessa i posseeix alguna trascendencia, qualsevulga que sia la modalitat en que's manifesti, i cap ha d'esser perduda. Per això es molt d'alabar la formació d'aquest llibre en que'ls seus discursos són recullits i conservats, i que ha de posseir i estudiar tot
