Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/270

aquell que, estimant la nostra literatura, vulga contemplar ben completa la figura d'un dels seus grans mestres.
 Es clar que aquestes observacions ja sortirien de son natural, i més ben rahonades, de l'enteniment de tots aquells lectors que, coneixent les altres obres de Mossèn Cinto, are vinguesin amb repòs a llegir aquesta. Mes jo he cregut del cas fer-ho avinent als qui casualment per ella comencessin a conèixer a son autor, i també a d'altres que amb tot i coneixe'l prou, emprenguessin aquesta lectura sense haver-los llegut el deturar-se abans a considerar la naturalesa de la obra en relació amb la naturalesa de l'autor, i així de moment restessin un xic desconcertats de no trobar-la ben proporcionada.
 Si uns i altres se volen estalviar, doncs, una ombra de desengany,—que tampoc seria més que una ombra, i fugitiva, mes sempre, com a ombra, desplaenta— estiguèu previnguts si ja en el primer discurs, el llegit pel poeta als seus companys per començament de les academies literaries tingudes en la Font del Desmai, hi trobèu un fort regust retòric, ben explicable de més a més en un jovenet que encare, com aquell qui diu, està respirant l'aire tancat de les aules. Però tant se val; aquell estudiant porta ja dintre'l fort poeta, el fill de la pagesia, i per això la gracia del llenguatge que li es donada traspua tot sovint el motllo macís en paraules ben viventes, ben aromoses. En la estructura meteixa de ses concepcions ja hi domina la personalitat de l'èpic futur amb aquella antropomorfisació de la natura i aquella grandiositat d'expressió que més endavant han d'esser-li tant característiques; i aques-