Aquesta pàgina ha estat validada.
semblen dels més grans de nostre poeta, quan, inflamat en son anhel de lo diví, diu:
«Corrèu, mos jorns, passau d'una riuada;
portes del dia etern, esfrontissau's...»
Ja veièu, doncs, quan be de Deu podèu trobar dintre d'aquest llibre, si no us deixèu soptar per la seva superficial fredor. El rossinyol fins engaviat refila a voltes reialment, diriem en el figurat istil car al poeta nostre.
1905.
