Sempre es bell començar. Totes les coses haurien d'esser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món: es el descens de l'ideal pur a la realitat pràctica; i aquest moment, tan essencialment humà que cada home se sent ell meteix i el món fills d'un moment semblant, no passa mai sense que'l cor se'n senti, com d'un diví contacte.
Fins l'home més obscur al començar la cosa més humil sent l'encís del començament. Quan el cisteller va a fer un altra cistella després de tantes, té un instant d'idealitat de la seva obra: aquella cistella, en la seva ment, serà més perfecta que les altres, serà una perfecta cistella; i aquest llampec d'inspiració que il-lumina'l seu treball, fa que's posi a treballar amb un delit que no tenia pas quan acabava l'altra.
Aquesta es la poesia del dilluns pera tot treballador de mena; i per això en tantes cançons populars trobèm, en una girada de la seva acció, aquest dístic que'ls es molt comú, que s'encomanen unes amb altres com una nota de frescor:
El dilluns al dematí
que es principi de setmana...
