Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El poble, com que treballa, ne té aquesta poderosa intuició de la poesia del dilluns, de la bellesa ideal de tot començament.
 Doncs si en actes aparentment molt humils, el moment de començar es tant alegre y solemne, no dic jo la alegria dels que comencen a aplegar aquesta Garba, sabent que comencen una obra de general cultura, i que es ningú menys que la patria catalana qui al cap d'avall ha de gaudir-se'n. No dic jo la solemnitat que aquest nombre primer, de tants com se'n prometen, ha de tenir als ulls que tant llargament han sigut acaronats per la llum ideal de tot son esdevenir.
 Oh! quant d'ensomnis veig encare en els vostres ulls, amics meus, al contemplar corporia aquesta Garba que tant heu contemplat en la esfera més alta. I còm vos en enamorareu de la Garba ideal, i còm la atraguereu a la terra amb els vostres esguards; i quànts enrahonaments i quants propòsits, i còm cadascú la volia millor, i còm no's cansava la vostra diligencia en agabellar els clements de sa substància, i quína fè hi havia en vostres ulls i quina força en vostres paraules pera atraure-us tantes voluntats i pera conjuminar tants esforços! Mes la vostra activitat ha sigut benehida i la vostra fè coronada. Enhorabona! Aquí teniu la Garba començada. Mirèu-se amb just orgull lo que ja heu fet i trayèu-ne fè per l'esdevenir que encare resta: que sols té dret a la il-lusió de l'esdevenir aquell que la reclama en nom de la realitat que ha sabut fer-se.
 I vosaltres, els qui are teniu en les mans el primer aplec d'aquesta Garba, també'l conec el vostre encís. També conec la atracció d'una portada per primera