Portugal i Catalunya. No s'hi solen veure gaire aquests dos noms plegats. Sembla que tant en la geografia com en la historia els calga un llaç d'unió, o be un nom que'ls componga, junts amb altres, en un tot: la Península hispànica. Però a dintre d'ella, el meteix element que ha presidit successivament a la llur composició i descomposició política, al unir-los els ha diferenciat, i al separar-los els ha unit en un concepte de diferenciació amb sí meteix. Quan Castella assumí la integració política de tota la península espanyola, degué atendre a que en ella hi havia una Espanya atlàntica, una Espanya central o interior, i una Espanya mediterrania; i quan per no haver-hi atès prou, per no haver sigut capaç de fondre en un els tres elements, la descomposició ha vingut, Castella ha hagut de reconèixer en un sol concepte diferencial de sí meteixa a Portugal i Catalunya. I encare que la diferenciació hagi arribat a totes les seves conseqüencies polítiques en l'un, i en l'altra a no tantes o no tant resoltament en la apariencia, el fet espiritual era idèntic, i aquest es la essencia que una hora o altra determina el fet exterior.