Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/278

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Avui com avui, en la Península hispànica, per sobre o per sota de les fronteres o no fronteres polítiques, s'hi troben tres families nacionals ben definides pel seu parlar: la galaica portuguesa, la castellana i la catalana, que ocupa també les illes Balears: son la Espanya atlàntica, la Espanya central i la Espanya mediterrania. Son tres zones geogràfiques, tres faixes verticals i paraleles de dalt a baix de la Península hispana. Qui del reconeixement d'aquest fet natural ne sabés i podés arrencar tota una política peninsular, ben segur que donaria a Espanya la gloria i el benestar dels pobles que viuen en conformitat a la llei de la seva naturalesa.
 Mentres això no es encare una realitat, i a fi de que ho sia, convé doncs que les tres nacions hispanes se coneixin i's tractin íntimament, no pas pera provar de dominar-se unes amb altres o de fondre's en una sola cosa híbrida i per lo tant impotent i infeconda; sino al contrari, pera fer-se ben conscients de la individualitat de cada una, educant-la, enfortint-la, pera reconeixe's mutuament les variades qualitats o defectes, i pera enginyar-se a aprofitar-les o a suplir-les unes amb altres, formant aixís una franca germanor sense rezels i tota plena d'esperances.
 Doncs be, nosaltres amb els portuguesos gaire be no'ns coneixèm: i a fè que'ns convé coneixe'ns perque som els dels dos mars, i ben segur que'ns hem de dir moltes coses. Uns i altres tením els dos grans camins del món pera Espanya, i els dos llenguatges tenen una profonda semblança de dolçura, amb la varietat que naix de les clares ones del Mediterrani per un costat y de les més obscures i dilatades de l'Atlàntic