poeta Schiller, pel qual en Frederic cobrà una veritable adoració. Aquests tres homes influiren en gran manera l'esperit d'en Novalis. Mes la seva vida alegra d'estudiant i la afició a les belles ciencies el privaren d'aprofitar gaire'ls altres estudis. Quan el pare i l'oncle llegien en el Merkur, revista literaria, aquelles poesies firmades «H...g», rodaven el cap tot apesarats.
Pera veure si mudava de jaient, en 1791 fou enviat a la Universitat de Leipzig. Llavores el xicot s'ho proposà tambè seriosament fer vida no va. Però Leipzig era en aquell temps el París d'Alemanya, i aviat l'alegra companyia, els plaers del luxe, la poesia i l'amor destruiren aquells proposits, i, amb la excusa de llibres i matrícules, el minyó començà a endeutar-se. Ademès, una dóna bonica i capritxosa li havia girat el cervell pera aviat deixar-lo per un altre. Llavores, desesperat, cansat de tot, vol mudar altre cop de vida, vol esser un home, amb gran afany. I escriu a son pare que vol fer-se soldat, a veure si'l dever rigorós, la disciplina, el treball li assenten el cap, que d'altra manera no's veu ja amb cor pera dominar. El pare's negà en rodó an aquest nou cop de cap del seu fill.
A Leipzig en Novalis se feu molt amic d'en Frederic Schlegel. Tenien les meteixes aficions i Schlegel feia gran cas del talent poètic d'en Novalis, en qui preveia un gran líric, si be, en atenció a la seva naturalesa agitada, digué un jorn, parlant d'ell: «Pot arribar a ser-ho tot i no ser res». L'ardor de llibertad que, sortint de la França de la revolució, campava per tota Europa, se féu sentir també en el jovent de Leipzig: aixís es que en Novalis, Schlegel i els seus companys
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/292
Aquesta pàgina ha estat revisada.
