la cambra; però quan ne sortí era tot un altre, de còs i d'esperit. Havia crescut molt i s'havia tornat aixerit, enginyós, plè de talent. Pera ell l'apendre era un joc, i aviat passà al davant dels seus germans mès grans que ell. En les hores d'esbarjo llegia amb passió poesies, i sobre tot rondalles, que després sabia contar molt be als seus germans; i tots plegats representaven drames alegòrics que ell s'inventava.
Al pare aquestes inclinacions poètiques del noi no li venien gens de gust, i aquí començà la desavinença entre pare i fill. De primer va enviar-lo als Germans Moraus pera la seva instrucció relligiosa; però l'esperit estret de aquesta confraria topà amb la generosa naturalesa espiritual del noi i no pogueren fer-ne res. Llavores intervinguè un oncle del noi que tenia un important càrrec administratiu, i s'endugué'l nebot a casa; però entre la seva afició als llibres, que'l duia a saquejar la biblioteca de l'oncle, i'l tracte amb la aristocracia del país i tota mena de gent mundana que freqüentava la casa, la educació del noi anava molt malament i fou tornat a la familia.
L'any 1787 el pare Hardenberg fou nomenat director d'unes salines i anà a establir-se a Weissenfels, hont comprà una casa amb jardí. Allí en Frederic seguí estudiant, i després un any a l'Institut d'Eisleben; i en 1791 fou enviat a cursar Dret en la Universitat de Jena, que llavores era la millor d'Alemanya. Per la influencia de Gœthe i del príncep Carles August havien acudit allí a ensenyar homes de gran talent: Reinhold, el filosop Fichte (que de petit, pobre que era, fou protegit pel vell Hardenberg, i are inicià carinyosament al noi en l'estudi de la filosofia, que tant grat li fou), i'l
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/291
Aquesta pàgina ha estat revisada.
