sovint dissimulava les faltes protegint-los del rigor del pare. El primer que tingué fou una noia, Carolina; el segon, Frederic, i després nou criatures més. En Frederic (Novalis) aimà molt tendrament a la seva mare, així com pel pare sempre sentí un cert temor i una falta de confiança, encare que d'ell heretà segurament un pregón sentit de la serietat de la vida, un caràcter pur i la tendencia relligiosa, així com de sa mare la finesa de sentiment que tant bellament fructificà en la seva vocació poètica.
El vell casal hont passà la seva infància a Wiederstedt era molt a propòsit pera una criatura enjogaçada i somniadora com ell: sales grans i ombroses, llargs corredors, escales de caragol amb aspitlleres, pati amb vells arbres, i al costat la casa de pagès que havia estat convent, amb bells finestrals tots enrondats d'antigues parres; i tot això plè d'aquelles rondalles fantàstiques que'ls nins escolten de les mainaderes velles amb la boca badada i els ulls molt oberts.
En aquesta casa'l rei era'l pare, d'una pietat austera, rigorós, intransigent amb tota novetat, i molt devot de la confraria dels Germans Moraus, que regia l'ensenyança de tota la familia. Tieck, que era amic i entrant de la casa, conta un fet molt significatiu. Diu que una vegada, estant-hi de visita, sentí la veu del pare cridant com si renyès molt enfadat. «Què passa», preguntà a un servent. «Oh! Res—diguè aquest;—es el senyor que ensenya la doctrina als nens.»
Fins a la edat de nou anys en Frederic era tingut per un noi de bon cor, però desaplicat: no podia ni volia apendre res. A nou anys s'emmalaltí d'una forta disenteria que'l tinguè mesos i mesos al llit o reclòs a
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/290
Aquesta pàgina ha estat revisada.
