Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/296

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aquest home, que morí a 29 anys, ens deixà:
 Els cants espirituals, compostos en els últims anys de la seva vida baix la impressió dels seus dolors i la influencia dels discursos relligiosos de Schleiermacher. Són poesies relligioses de lo bò que hi hagi, i pot-ser lo mellor que ell fèu. Expressen l'anhel de l'ànima cercant salut en la relligió, i'ls compongué pera esser cantats. Canta en ells l'amor del Deu Home, arrencant-lo de l'Evangeli. I també cantà a Maria, la Mare de Deu, el diví femení, influit pel record de la Sofia. Ells el feren suspecte de catolicisme pels protestants.
 Els himnes a la nit, inspirats en els Pensaments nocturns de Joung. Canta en ells la perdua de la aimada. Els compongué en una prosa ritmada i que fàcilment se redueix a vers.
 Poesies varies, algunes formant part de l'Enric d'Ofterdingen. Aquestes i les abans mentades, es dir, totes les poesies d'en Novalis, són de lo més armoniós i musical que la llengua alemanya hagi produit.
 En prosa ha deixat Els deixebles a Sais. Es una mena de novela fragmentaria de filosofia de la naturalesa. Fou composta en 1798 a Freiberg, quan estudiava en la Escola de Mines. Flors i Fè i Amor o El Rei i la Reina, fantasies místico-polítiques inspirades en la revolució francesa i dedicades als reis de Prussia. En 1799 escrigué El món cristià o La Europa, estudi de filosofia de la historia, que es el que més ha fet que'ls protestants ataquessin an en Novalis per catòlic. Ademés, han restat d'ell fragments filosofics, cartes, memories, etz.
 En l'intent d'en Novalis, la seva obra capital havia d'esser l'Enric d'Ofterdingen, novela que deixà ina-