Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/297

cabada (sols n'escriguè la primera part i algun capítol i'l plan de la segona), i en ella volia posar tota la seva visió de la vida, la vida tota vista al travers de la poesia. S'hi coneix la influencia de la obra Sternbald, del seu amic Tieck. La idea la tingué en Novalis en la primavera de 1799, quan sentí contar per primera vegada la llegenda d'Ofterdingen. La poesia de la Edat Mitjana, sobre tot del temps aquell d'en Frederic II, impressionà vivament al poeta; i prenent aquell assumpte sembla que volgué fer l'antítesi del Guillèm Meister d'en Gœthe. D'aquesta obra diu en Novalis: «Els anys d'aprenentatge de Guillèm Meister se pot dir que són una obra ben prosaica i ben moderna. En ella lo romàntic, la poesia de la Natura, lo meravellós, tot se'n va a rodar. No més tracta de les més ordinaries coses humanes: la natura i'l misticisme hi són del tot oblidats. Es una historia casolana, burgesa, idealisada: en ella lo meravellós, lo poètic, es considerat com cosa de pura fantasia. L'esperit del llibre es un ateísme artístic. Es una mena de Candide contra la poesia.»
En contraposició a tot això volgué en Novalis presentar la poesia de la Natura i del Misteri en aquesta obra d'art universal, en aquesta novela que volia que fos una «Apoteosis de la Poesia», fent-ne hèroe al poeta Enric d'Ofterdingen. La primera part es el poeta que's forma; la segona, el poeta que's manifesta. I encare que l'obra restà, com hem dit, incompleta, s'hi veu ja l'esperit de plenitut artística. Cert que la seva composició no es del gust modern, però'l llenguatge es encisador per la bella puresa. En Dilthey diu que el torç d'Ofterdingen es lo més bell que en Novalis hagi fet, i afegeix, parlant de l'estil en que està escrit: Una en-