«La vida es el mal: per què haver sortit de l'eternal repòs del No-Esser a la lluita de la existencia? lluita dolorosa! lluita vana! Roden inacabablement els gèrmens de la vida generant, a la llum crudel del dia, dolors i fatics que sols en la mort s'apaibaguen; i la mort burleta torna'ls gèrmens a la vida pera complaure's altra volta i altra en els dolors perpetuament renovats dels sers perpetuament consumint-se en una ànsia vana, fins a tornar a la pau de la mort, però havent deixat llevor de vida dolorosa, per obra d'aquest còmplice de la mort que's diu: amor. Oh! malehit amor, pare de la existencia dolorosa, esperit del mal que perpetua la vida inutilment, sarcàsticament, per complaure's en el dolor de la lluita vana! Dolor es la gota d'aigua que puja i baixa dels núvols amb afany inextingible. Dolor es la flor que lluita per rompre la verda capsa, que tremola de fret al sortir-ne, que sofreix la batalla dels vents, que es cremada pel sol, i que mor, oh, escarni! deixant llevor de noves flors que patiràn lo meteix que ella, i tan vanament, i tan toçudament perpetuadores del dolor. Dolor es l'insecte i l'aucell i
