dre:—Si ell no 'm ve a veure a mí...» I vetaquí que 'l Rei l'ha anat a veure; i are diu que posarà un ròtul a la taverna que dirà: Taverna del Rei...
Si jo fos Rei me plauria anar deixant arrèu un rastre de petites llegendes...
Altrament el Rei ha començat a visitar fàbriques, establiments, exposicions, societats, etz., etz., essent per tot tan ben rebut com ho són sempre els Reis quan no són mal rebuts. Hont es aquell buit que somniavem? Qui's retrèu dels que s'havien de retreure? Jo veig a tot lo que se'n diu representació de les forces vives atrafegar-se entorn del Rei de manera que, si alguna en manca, el seu retraiment resta poc significat; i'l Rei podrà anar-se'n amb la convicció de que Barcelona se li ha mostrat obsequiosament tota sencera.
Fins aquell propòsit de que'l nostre catalanisme polític militant restés mut i irat en l'ombra pera que se sentís en son silenci son desengany, ha resultat frustrat. Uns quants regidors catalanistes han acudit a câ la Ciutat quan el Rei l'ha visitada, i li han parlat francament de nostres recanses i de nostres aspiracions. Aixís s'ha acabat de trencar el glaç. I el Rei ha parlat al catalanisme: la contesta ha sigut d'una ingenuitat desconcertant: «Per mí,—ha vingut a dir,—tot lo que vulgan: això'ls ministres». I el primer ministre, ausent, somreia en la ausencia. Mentres el ministre militar, present (tot al revés de lo que havia d'esser), deia: «Això, les Corts...» I el poble ha somrigut com el primer ministre.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat validada.
