Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Dia 8.

 Avui el Rei es a fòra, però tot va plè de la representació que ahir li feren els regidors catalanistes en l'Ajuntament. Realment aquest acte, dos dies després del manifest de la Lliga Regionalista declarant com a norma el retraiment, sorprèn, a primera vista, i'ls que'n protesten irats, en dret estricte, tenen rahó.
 Però jo crec que la política no pot atenir-se a un estricte dret, sinó que, inspirant-se sempre en el fi que's proposa, ha de maniobrar continuament, acomodant-se a les realitats vives que se li imposen.
 Doncs, be: jo crec que'l catalanisme polític, al acordar el retraiment davant del Rei, al fer la campanya previa que en aquest sentit feu, i al declarar-ho solemnement al poble català com a norma de conducta, cometé un erro polític: no va preveure la corrent d'adhesió que, més freda o més calenta, més o menys general, se féu manifesta envers el Rei. Si l'hagués prevista i s'hagués posat com a director d'ella, hauria fet l'efecte de que la bona rebuda feta al Rei era deguda a la actitut benèvola del catalanisme, i aquest hauria aparegut com una gran força, hauria semblat que tenia en la seva mà la actitut del poble català o d'una bona part d'ell. Però havent menyspreuat aquesta previsió i predicat el retraiment, i resultant que, malgrat aquesta prèdica, totes las classes socials, encare que'n gros i superficialment, i més marcadament aquelles forces socials que més semblaven estar en mans del catalanisme, acudien entorn del Rei, desentenent-se del criteri de retraiment promulgat, apareixia aleshores que'l catalanisme no tenia cap força