Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





EL NADAL DE SANT JOAN


 Sant Joan es un gran Sant: o sinó mirèu quina nit més plena de meravelles. Els focs... El foc es la primera meravella: aquesta llum, aquesta ardencia que s'encomana i tot ho torna brill: aquestes fustes seques, aquesta palla bruta, aquest munt d'indefinible runa, tot se tornarà un brill ardent: no més cal que una llumeneta de res els hi encomani... I com més velles i arrossegades i brutes i mortes sien les coses, més depressa s'encomanen el brill, més afanyoses semblen d'ardir, més pura n'es la flama i ufanosa.
 No sé, no sé quína cosa tant extranya es això del foc, que tot se pot tornar brill desseguida, però anorreant-se.., i que fassi tanta alegría de vèure-ho. No sé si es un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses.
 Oh! la transfiguració d'aquesta cadirota vella i d'aquest cove esbotzat i d'aquesta llana podrida! Còm se vesteixen d'esplèndida puresa i moren alegrament en aquesta nova vida meravellosa! Oh! el foc, el foc! Tot se pot tornar foc; tot se pot tornar brill i calor; tot se pot tornar esperit i amor...
 I'ls ulls s'hi claven insaciables, i sempre'n demanen més, més... Un s'hi arriba a emborratxar en el