Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


voler veure cremar coses...—Més, més, que s'acaba!—i un nou feix fosc, informe, cau pesadament entre riallades, ensombridor un moment, congriant espessa fumera, però en salta triomfant la flamarada, i tot torna a aclarir-se al voltant, i tothom se mira, i'ls rostres vermells riuen i'ls ulls brillen reflectant la flamarada.
 A cada cosa que s'hi tira, quín deslliurament! Sembla que un se'n deslliura sense perdre-ho, que s'aprofita per sempre més. Misteriós profit!
 Qui'ls sab els misteris que resten suspesos en l'aire fresc de la matinada de Sant Joan? ni la vida nova que s'ha fet, qui la sab? No sentiu en l'aire del matí de Sant Joan, l'alè de les coses transfigurades? Hi ha un repòs de purificació per tot! Un pressént el món alleugerit de les coses velles i caduques; sembla que en cap casa hi ha d'haver recons ni mals endreços, que tot es nèt i pur; que en el món hi ha un gran recomençament. I'ls amples munts de cendra blanca que resten dels focs d'anit, fan pensar en aquelles coses que eren i ja no són, però que l'esperit n'està vagant pels aires en nova vida. I'ls homes passen plens de pressentiments entremitj d'aquelles coses que no veuen, però que hi son. I la matinada de Sant Joan no es pas lo meteix que totes les altres matinades.
 Per això hi succeheixen tantes coses meravelloses: les virtuts extranyes de les herbes que s'hi cullen, els crits anyals en els llocs encantats, les visions que tornen de l'altre món i les planetes matinals que fan mitj riure a les noies...
 I doncs, què ha passat aquesta nit? quín tràfec hi ha hagut entre aquest món i l'altre, el que no's veu? Les coses velles d'aquest món se'n han anat a l'altre