Poso'l títol en francès perque l'he coneguda a França aquesta mena de tristesa. A casa nostra be hi ha la vida estrafeta del balneari, i la vida de montanya hont la gent d'abaix a la ciutat pujen a passar l'estiu; mes jo no hi he vist mai això: una vila, una encontrada, viure tota ella sols per tres mesos l'any.
A casa nostra tenim viles hont hi van els forasters; però no tenim viles que tothom hi sia foraster; i a la Ville d'Eaux tothom hi es foraster. Desd'aquesta duquesa (o aquesta cocotte, que aquí tot se confón) que arriba de qui sab ahont amb vint-i-cinc baguls plens de vestits pera mudar-se'n tres o quatre cada dia, perque sab que no tindrà res més que fer, fins aquest mosso d'a peu que puja d'abaix el plà, no més que pera menar els cavalls que montarà la duquesa, amb l'exclusiu fi de lluhir els seus barrets d'excursió, aquí tothom hi ha vingut, ningú hi es. Els uns venen a distreure's llençant diners, i'ls altres a afanyar-se a aplegar-los; i passada la temporada, cadascú s'entorna a casa seva a passar contes, i la vila resta sola. No es la vila que s'ha aprofitat dels forasters; no hi ha tal vila: són els forasters que han vingut a explotar-se'ls uns als altres a correcuita, en un magnífic recó de montanyes.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/97
Aquesta pàgina ha estat validada.
VILLE D'EAUX
