Les montanyes hi són magnífiques, amb llurs siluetes gegantines, i negrors de boscos, i blancors de congestes, i verdors de prats, i roques ferrenyes, i boires flonges i l'estrèpit de les cascades escumejantes... però, tot això no es més que una decoració que sembla posada i es, en realitat, lucrada pel «Sindicat de les aigues» (que deu esser a París: a França tot es a París) i'l Sindicat o no Sindicat dels hôtels, i'l de les barraques que vènen coses dels Pirineus (fetes a París, o a tot estirar a Toulouse) i'l de les dònes que vènen llet, i'l dels homes que vènen goços, etzètera.
I'ls altres, els que venen a curar-se, ho miren tot amb cert agrado, com si fossin al teatre, i paguen la cascada, i paguen la congesta, i paguen l'estany blau i'l bon camí que'ls han fet i que no serveix per anar en lloc més (trist camí!), i paguen la boira i paguen el sol que'ls il-lumina. La administració de l'aigua, el metge, l'hôtel, el cassino, el calesser, el botiguer, el guia, la sonàmbula del cafè cantant, l'home dels goços, la dòna dels carmel-los i'l noi de la marmota, tothom està amatent... I'l foraster (el foraster que paga es el veritable foraster), fastiguejat, mitj adormit, s'abandona.
Jo no vull pas reptar als uns ni als altres: tots fan el seu fet, i'l fan lliurement i no hi ha res que dir: jo no més tracto d'explicar aquesta boniquesa trista de la Ville d'Eaux que salta a la vista i corprèn. La boniquesa d'uns llocs hont no s'hi viu, lo que se'n diu viure, la tristesa de aquestes cares hont s'hi transparenta una suspensió del ressort de l'esperit. Tota aquesta gent están ausents.
Se lleven tart perque—es lo que'm deia una se-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat validada.
