nyora—en què passariem el temps si'ns llevessim dematí?—Corrent per aquestes montanyes,—responia jo.—Si es lo que fem a la tarde, i llavores què fariem a la tarde?—No vaig saber què contestar.
Se lleven tart i se'n van a pendre l'aigua i ja tenen tota la feina feta... i encare hi ha dues hores fins a la de l'esmorzar. Doncs, els senyors se'n van a llegir el diari de cap a cap, anuncis, tot; i les senyores a tornar-se a pentinar i a mudar-se'l vestit. Després d'esmorzar, a endormiscar-se a la cambra o per les cadires del parc a esperar que hagi passat prou temps pera tornar a pendre l'aigua; i després d'això, encare manquen dues o tres hores per anar a dinar. Què faràn? Guaitar les barraques de fira, comprar coses, rebre i enviar targetes postals... i anar a mudar un altre vestit i tornar-se a pentinar. I després de dinar? A empolainar-se una mica més per anar altra vegada al parc, o al teatre, o be al saló... i després al llit perque tothom està cansat. I's comprèn. ¿Quína cara volèu que faci tota aquesta gent?
Els sindicats dels altres fan tot lo que poden pera distreure-ls. Fan saber que a tal hora, desde tal lloc, se veu l'arc-en-ciel damunt la cascada (entrada 0'25 frs.). S'hi va per un magnífic camí entre boscos molt ben cuidats; però molta gent hi puja amb vestit exprés d'excursionista, calça curta, alpenstock: això'ls distrèu. Les senyores reposen en indrets pintorescs del bosc (però que's vegin desde'l camí), fan ganxet, llegeixen un llibre... com els figurants en el teatre, pensant en el públic que les mira.
Ja som a la cascada: els arbres i les penyes del voltant són tot lo imponents que es menester: l'herba del
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat validada.
