Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/101

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que ni menys tocava de peus a la terra vivificadora.
Deia’m destinada, virginal esposa, al tàlem d’Anquises,
havent d'infantar-hi il·lustres barons; i, quan ben entesa
me’n veié, deixava’m el fort Argifont: tornà als immortals.
Per'xò só vinguda a tu, per aquesta gran necessitat.
Mes ara jo et prego aquí, agenollada, per Zeus, per tos pares
nobles (si no ho fossen de cert no t'haurien infantat com ets),
que lliure, i encara dejuna d’amor, me portis i em mostris
al teu pare il·lustre i a la honesta mare
i als germans que en nasqueren com tu, perquè diguen si els semblo
digna d'ésser-te esposa o si no. I envia un missatge
als frigis de ràpids corsers, per dir-ho al meu pare
i a la mare, que deu està amb ànsia; i ells m’enviaran
molt d'or, molts teixits per les vestes, o a tu un bell rescat.
Mes, si tot reïx bé, tu disposa nostres dolces noces,
que sien honrades pels homes i els déus immortals. —
Així havent parlat. Afrodita infongué el dolç desig en el cor
d’Anquises: d’amor arborant-se, ell, aquestes paraules digué:
— Si ets mortal tanmateix, si una dona i res més, segons dius,

[fou ta mare

i Otreu fou ton pare, el de nom famós; si aquí tu ets vinguda
pel sol voler d’Hermes, missatge dels déus, sies doncs ma esposa
per tota la vida. Mes ara cap déu ni cap home m'atura
que amb tu de seguida m’uneixi d'amor, baldament
Apol·ló mateix, al-lluny-feridor, de l’arc argentí,
me ferís amb sageta mortal; que tant se me’n dóna,
o dona divina!, davallà a les morades de l’Ais,
amb tal que jo abans t’hagi haguda en mon llit. —
Havent així parlat, la prengué per la mà; i Afrodita,
la qui ama els somriures, el rostre girà, i abaixà els ulls divins
deixant-se dur fins al llit ben parat que allà prop ell tenia
de llana ben blana, i a mes recobert amb pells d’ós i lleó
de veu paorosa, en l'alta muntanya morts per ell mateix.
Un cop ja pujaren al llit ben parat, començava Anquises
a treure a Afrodita els bells ornaments, les fines agulles,
retorts braçalets i sivelles, i els rics collarets; i després,
desfent-li el cinyell, li tragué del damunt la vesta magnífica,
i tot ho deixà en la cadira clavetejada d'argent;