Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

i totes plegades, després, amb amor, a l’infant, que plorava
amb un panteix molt gran; i no podien pas
aconsolar-lo, que eren altres braços que aquells de la dida
els que ara el tenien. I tota la nit amb gran temor
la passaren pregant a la dea; i als raigs primers de l'Aurora
anaren a Celeos poderós, contant-li les coses
que havien passat i les ordres deixades per la dea
Demèter, de bella corona. I ell, cridant a l'Agora
a la gran multitud del seu poblé, maná bastir un temple
molt gran, i una ara al damunt de l'alt turó, a Demèter,
de formosos cabells; i tothom l’obeïa, i el temple s’alçava
ràpid per la divina voluntat. Finit que l'hagueren,
cessà el treball, i llavores tornà cadascú a casa seva.
Allí la rossa Demèter restà ben allunyada
dels benaurats, enyorívola de la filla d'esvelta cintura.
I fou llavors, pels homes, damunt l’abans feconda
terra, una anyada terrible: cap llavor germinava,
que en si les escondía Demèter de bella corona.
En va la corba rella pels camps arrossegaren
els bous, i moltes vegades caigué la blanca civada
inútilment en terra. I hauria finat tota,
la raça parlanta dels homes, per la gran fam, i hauria
restat sens sacrificis ni dons la dels qui habiten
els alts palaus olímpics, si Zeus, advertint-ho,
no hagués resolt en son ànima un bon remei. A Iris,
d’ales d’or, enviava per fer tomà a Demèter,
la dels cabells formosos i perfeta en son cos. Obeïa
Iris a Zeus Crònida, el que infla les nuvolades,
i tamb peus lleugers corria a l’embaumada Eleusis.
Trobà en son temple a Demèter del peplos blau, i deia-li
així amb alades paraules: — Demèter, Zeus el pare,
qui sap les coses eternes, te crida perquè tornis
al clos dels déus immortals. Vina-hi, doncs: que no sia
son ordre desobeïda. — Aixís li deia; mes ella
no en féu cabal. Llavores, de part de Zeus, hi anaren,
l'un darrera de l'altre, tots els déus benaurats
que viuen eterns. D'un a un la cridaren, li feren
presents molt bells, oferint-li els honors que volgués entre els déus;