Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Donz. I. | No, princesa, no et cansis: massa a prop és la mar brava. No hi corris, que és en va... |
| Donz. II. | Sembla una daina.
|
| Donz. I. | I que està enjogassada! |
| Donz. II. | Sempre, sempre...
|
| Donz. I. | Sempre no: aquest matí, mentres veníem a rentar, jo l'he vista pensativa. Menava el carro al pas, tota callada: duia les regnes en les mans, pro es veia que tenia el seu cap en altra cosa. |
| Donz. II. | Jo, del que m'he adonat, mentres rentàvem, és de que tot sovint s'embadalia guaitant l'aigua de fit, i, com suspensa, restava així una estona, mentres l'aigua li lliscava entre els dits, i l'ona fresca li banyava, escorrent-se, el braç immòbil, fins que tornava al seu quefer i amb aire se posava a cantâ... |
| Donz. I. | I quan esteníem s'estava allà assentada tota sola, mirant al mar sense dir res. |
| Donz. II. | Ai! mira, potser guaitava si de lluny se veia la nau ditxosa que portés el príncep promès als seus desitjós; perquè ella de cap dels que la volten s'acontenta. |
| Donz. I. | La princesa és de mena somniosa, que tant com, segons com, riu i s'alegra per un no res, i tota sola canta, aixís mateix té encantaments de sobte i unes tristeses que ningú ho diria. |
| Donz. II. | També moltes vegades l'he observada que quan, vora del foc, la reina fila i li estem a l'entorn totes feineres |
