Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XXIX


A HÈSTIA I A HERMES


Hèstia, que allí en els palaus dels déus immortals, i aquí
en el dels homes que van per la terra, tens seti eternal,
honra que t’és reservada d'antic: sens tu no hi ha festa
entre els homes mortals: al principi i al fi de quantes n’hi ha,
tothom t’ofereix libació del vi, que és tan dolç. I tu,
fill de Zeus i de Maia, Argifont missatger
dels déus benaurats, benèfic, que duus la vareta d'or:
oh! sia’ns propici a l’ensems d’Hèstia divina; que a ambdós
us plauen les nostres estades terrenes, i ambdós coneixeu
els nostres treballs i sou bons companys de Pesprit del jovent.
Filla de Cronos, salut! Salut a tu, també, Hermes
de la vara d’or! Pensaré en vosaltres i en un altre cant.