Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/183

(Trenca un bon tros de la paret.)

La Veu de la Caseta.

Rata, la rateta,

que em menges la caseta!

T.I G. El vent, el vent — que el sol va duent!

(S’ha obert la part de dalt de la porta, i la
Bruixa treu el cap amb precaució. Els nens

no se n'adonen i segueixen llaminejant alegrement.)

Guida Ai, rateta goluda,
si ve la rata peluda!

Ton. (Tot mastegant.)
Menja per lla — i deixam está!

Guida (Li pren el bocí de la mà.)
Sembles el vent, — furient, furient.

Ton. (L'hi torna a pendre.)

Menja’t lo teu… —jo preñe lo que és meu!

(Riuen tots dos. Mentrestant la Bruixa ha

acabat d’obrir la porta, s'esmuny cautelosament
vers els nens, i an el Ton, que està
d'esquena sense pensar en res, li tira un

nus escorredor al coll, i riu amb rialla esquerdada.)

Ton. (Amb gran espant.)
Qui és? Ai, mare! Arri allà!

Bruixa (Estirant-los cap an ella.)

Ai, pobrets!… Que sou bufons, menuts!
(Els lliga.)
Venfeu a veure’m? Molt ben fet!

Que en sou, de macos! Que sou grassons!

Ton. (Fa moltes forces per desfer-se’n.)
Qui ets tu? Bútxera! Vull sortî!

Bruixa Ca, prenda! Deixa’m fè an-e mi!

Tonto! No tingues por… ho sents?

Jo só la Boca sense dents.