Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/183

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 (Trenca un bon tros de la paret.)

La Veu de la Caseta.

 Rata, la rateta,

que em menges la caseta!

T.I G. El vent, el vent — que el sol va duent!

 (S’ha obert la part de dalt de la porta, i la
Bruixa treu el cap amb precaució. Els nens

no se n'adonen i segueixen llaminejant alegrement.)

Guida Ai, rateta goluda,
 si ve la rata peluda!

Ton. (Tot mastegant.)
 Menja per lla — i deixam está!

Guida (Li pren el bocí de la mà.)
Sembles el vent, — furient, furient.

Ton. (L'hi torna a pendre.)

 Menja’t lo teu… —jo preñe lo que és meu!

(Riuen tots dos. Mentrestant la Bruixa ha

acabat d’obrir la porta, s'esmuny cautelosament
vers els nens, i an el Ton, que està
d'esquena sense pensar en res, li tira un

nus escorredor al coll, i riu amb rialla esquerdada.)

Ton. (Amb gran espant.)
 Qui és? Ai, mare! Arri allà!

Bruixa (Estirant-los cap an ella.)

 Ai, pobrets!… Que sou bufons, menuts!
(Els lliga.)
Venfeu a veure’m? Molt ben fet!

Que en sou, de macos! Que sou grassons!

Ton. (Fa moltes forces per desfer-se’n.)
 Qui ets tu? Bútxera! Vull sortî!

Bruixa Ca, prenda! Deixa’m fè an-e mi!

 Tonto! No tingues por… ho sents?

Jo só la Boca sense dents.