Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/184

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Só bona dona com cap més:
 tan tendra… com un nen de bolques.
 Veus? Jo a tots els nens me’ls estimo tant,
 pro tant… pro tant… (L’estreny.)
 ai!, que me’ls menjo estimant!

Ton. (Girant la cara.)

 Vés! Fuig! No t’acostis així!
(Pica de peus.)

Sents? No et puc sofrí!

Bruixa. (Amb rialla esquerdada.)

 Ha ha, ha ha, ha ha ha ha ha ha!
Que bons deveu ser!
Vull tastà-us una mica.
I a tu molt més, noieta bonica.
Vina, rateta;
vina a la caseta.
Dins no hi plou i no hi trona:
s’hi menja cosa molt bona:
xocolata, coca i massapà,
crema i tortells: n’hi ha per trià.
Hi ha regalèssia i bon malví…
confitura… Hi ha de tot a desdi!
Hi ha panses i figues
i ametlles i nous fins al sostre.
I tot lo que us dic és ben vostre.

Sí, tot és ben vostre.

Ton. De tu, bruixota, res, ni un clau!

Guida. No em fas goig… de massa…

Bruixa. (Burleta.) Au… au… au, la pau! (Amb tendresa.)

 Nens macos, veniu, que jo só de mel:
a casa, amb vosaltres,
serà igual que el cel.
Vina, rateta;
vina a la caseta.

Dins no hi plou