Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Naus. | Doncs que ho conti la que puga contar-ho. Sou estranyes! |
| Dim. | Ja t'ho diré, lo que he pogut entendre'n: diu que, mentre plegaven, de la costa, |
| Donz. II. | Oh! un home! què sé jo? |
| Donz. III. | Un monstre, era.
|
| Dim. | Nu, pro cobert com d'un velló estranyíssim. |
| Donz. I. | Eren algues marines. |
| Donz. II. | No eren algues. |
| Donz. I. | Doncs qu'eren? |
| Donz. II. | Què sé jo! |
| Donz. III. | Pell de balena. Era un tritó. |
| Donz. I. | La cabellera enorme, esbullada, cobria-li la cara. |
| Donz. II. | No en tenia, de cara: si era un monstre! |
| Donz. III. | Sí, que en tenia: entre l'espessura jo li he vist brillà els ulls. |
| Donz. I. | La gran barbassa li queia sobre el pit. |
| Donz. II. | No ho era, barba. |
| Donz. III. | Sí, que era rossa, era com d'or... |
| Naus. | Pro, a l' últim, què us ha dit? què us ha fet? |
| Donz. I. | Ha obert els braços tots estesos aixís. |
| Dim. | Veus? era un home. |
| Naus. | I què us ha dit? |
| Donz. I. | No res. |
| Naus. | I an ell, vosaltres?
|
| Donz. II. | Nosaltres hem fugit xisclant... |
| Naus. | Porugues!
|
| Donz. II. | Sí, porugues!... Espera'l! Era un monstre. |
| Donz. II. | Ja de ben lluny, pro tot corrent encara, |
