|
|
fins en aquells millors que la fortuna
ha atorgat a ma absència, i ni una sola
nit he dormit en sense somniar-la!
(Les serventes comencen a treure el cap i a
cridar-se amb el gest unes amb altres, i a
poc a poc se van acostant formant un grup
a poca distància, fins que Nausica les crida.)
Ni un matí m'he aixecat sense l’empenta
del retorn, i esforçant-m’hi tot lo dia:
sempre ha sigut en va!… L’última empresa
fou d’Ogisa fugint, l’illa encantada
que no és lluny de la vostra. Vaig sortir-ne
cap al tard, i, donant-me a la mar dolça,
mirava al cel serè, ja amb l’esperança
de veure eixi el sol nou damunt mes terres.
Mes, tan bon punt la nit s’ensenyoria
del cel i de la mar, els vents vingueren
bufant de tot arreu, se'm féu espessa
la nit encara més, i se m’obriren
els abims de les ones: la lleugera
nau per les crestes de les serres líquides
corria ingovernada o s’estimbava
en les goles profondes, rebotia
després als cims… I, en mig del terratrèmol
dels trons i els vents i estrèpit de les aigües,
se perdien mos crits anguniosos
invocant tant als déus com an els homes;
i més quan. a la llum intermitenta
del trèmul foc del cel, vegi a la vora
uns grans penyals i que els anava a sobre.
Aixís fou: la nau fràgil s’hi estrella va,
i jo restí tot sol entre les aigües,
frenètic, bracejant cercant la riba.
Lo que això va durar jo no puc dir-ho:
mon seny era perdut que encar lluitava,
|
