Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/21

Naus.

Jo només só d’Alcínous la filia, que regna en aquesta illa amb seny i força; i a rentà al riu, avui, amb mes serventes he baixat, i han fugit ara espantades de veure't. Tu qui ets, que jo no et temo?

Ulis.

Ni m’has de témer, ni a ningú. Ditxosos el pare rei, i la sortosa mare que et tingué, i els germans que se t'assemblen i tots quants viuen vora teu, divina! I encara més sortós aquell que un dia se t'endurà a la nuvial estada i dirà seus aquestos ulls puríssims, i amb ells el teu esprit i la figura! Cert que els déus presidiren ta naixença; que jo, que he vist tant món i tantes terres i gent de tantes menes, mai tal gràcia he trobat en figura d’una dona, ni m’he sentit de cop en sa presència tan torbat i ditxós ensems com ara.

Naus.

Mes qui ets i què vols?

Ulis.

Ou-me piadosa. Jo só aquell que rodant va per la terra i per la mar, passant treballs, en busca del bon camí per retornà a la dolça pàtria enyorada: cada via nova me la trenquen els déus, o m’hi deturen per gran fracàs o amb impensat obstacle. Aixís he vist molt món, i moltes coses he pogut observar, i gents diverses he tractat, i he passat perills molt grossos, i he tingut molts afanys, patint moltíssim. He vist la mort de prop, tant com la vida, i he après de tot. Mes ai! que de la pàtria he servat sempre viva la memòria i no he deixat ni un dia d’envorar-la,