Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Naus. Jo només só d’Alcínous la filia,

que regna en aquesta illa amb seny i força;
i a rentà al riu, avui, amb mes serventes
he baixat, i han fugit ara espantades
de veure't. Tu qui ets, que jo no et temo?

Ulis. Ni m’has de témer, ni a ningú. Ditxosos

el pare rei, i la sortosa mare
que et tingué, i els germans que se t'assemblen
i tots quants viuen vora teu, divina!
I encara més sortós aquell que un dia
se t'endurà a la nuvial estada
i dirà seus aquestos ulls puríssims,
i amb ells el teu esprit i la figura!
Cert que els déus presidiren ta naixença;
que jo, que he vist tant món i tantes terres
i gent de tantes menes, mai tal gràcia
he trobat en figura d’una dona,
ni m’he sentit de cop en sa presència
tan torbat i ditxós ensems com ara.

Naus. Mes qui ets i què vols?
Ulis.
Ou-me piadosa.

Jo só aquell que rodant va per la terra
i per la mar, passant treballs, en busca
del bon camí per retornà a la dolça
pàtria enyorada: cada via nova
me la trenquen els déus, o m’hi deturen
per gran fracàs o amb impensat obstacle.
Aixís he vist molt món, i moltes coses
he pogut observar, i gents diverses
he tractat, i he passat perills molt grossos,
i he tingut molts afanys, patint moltíssim.
He vist la mort de prop, tant com la vida,
i he après de tot. Mes ai! que de la pàtria
he servat sempre viva la memòria
i no he deixat ni un dia d’envorar-la,