Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/222

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 i pendre esment de lo que són.
 El món és somni, el somni és món:
 allò que sembla que ha passat
 se veu venir no començat.
 La fantasia és qui disposa:
 a son arbitri tot se posa:
 obrint-se aquí, tancant-se allà,
 tot és lleu fum que ve i se'n va.
 I goig i dol, i mort i vida,
 s'han fet amics profondament,
 i el qui d'amor ferit se sent
 no cura més de la ferida.
 Tota visió perduda és llaç
 que es trenca dolorosament,
 i al cor fidel deixa en turment
 del tèrbol món al fer traspàs.
 Se desfà el cos en plors molt tendres:
 la terra és un fossar molt gran,
 on, devorat del cremar tant,
 el cor hi cau tot ell fet cendres.