Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/229

I ens duu, aqueixa torrentada,
de manera misteriosa,
per la mar de l'existència,
cap a Déu endins;
i del cor diví ens retorna
altra volta a nostra estada,
i l'esprit d'anhel altíssim
viu en nostres remolins.

Oh! Llenceu vostres cadenes
de robins i d'esmaragdes,
i els joiells de tota mena,
brill i dring tan sols:
del profond abim de l'ona,
dels fossars i de les runes,
una rosa a cada galta,
aixequeu els vols.

Ai! Si els homes sapiguessin
com estem en les llurs coses,
com vivim en aquest viure
del que plora i del que riu,
¡quant alegres se'n 'nirien
de la pàl·lida existència!
Mes el temps ja passa prompte.
Au, germans! veniu!

Ajudeu'ns contra la terra
que la mort puguem entendre;
que entenguem el mot de vida:
gireu's tots plegats.
Terra, minva ton imperi:
ton brill manllevat s'apaga;
la nostra victòria es pròxima;
tos jorns són passats.