| Naus.
|
Foraster, tu no em sembla pas que sies
un home qualsevulla; i, si tal volta
t'han afligit els déus, fa de bon creure
que haurà sigut per a millor provar-te
i que tu sortiràs de tota prova
més fort i més complert. Aixís, anima't,
que, tot lo que ara et cal, jo puc donar-t'ho;
i ho faré de ben grat, perquè en tu sento
quelcom de gran, i no és la pietat sola
la que em mou a assistir-te. O companyes!
Acosteu-vos, veniu: per què fugíeu?
(S’avancen les donzelles.)
Un home us fa temor? ¿Que per ventura
hem de veure un ’nemic en cada rostre
foraster? Els vianants vénen de Júpiter,
i tot bé que se’ls fa els déus l’agraeixen.
Ara aquest ha arribat a la nostra illa,
tan quieta i apartada, amb gran misèria:
doneu-li la vianda que sobrava
en la nostra cistella, i que ell se triï,
de tanta roba que tenim ben neta,
alguna vesta que escaient li vinga
de les dels meus germans o del meu pare,
que en seran ben contents, n'estic segura.
Vés, foraster; i en tant que jo disposo
el retorn a ciutat, i acompanyar-t’hi,
tu satisfés-te tant com te convinga
de menjà i de vestir.
|
