Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/245

— Jo us predico el Sobre-home. L'home és quelcom que ha d'ésser sobrepassat. ¿Què heu fet vosaltres per a sobrepassar-lo?
Tots els éssers han creat quelcom per damunt d'ells, i vosaltres voleu ésser el refluix d'aquesta mar alta, i recular vers la bèstia en compte de sobrepassar a l'home.
Escolteu! Jo us predico el Sobre-home.
El Sobre-home és el sentit de la Terra.
Vostra voluntat ha de dir: «—Siga el Sobre-home el sentit de la Terra!»
Vos conjuro, germans, a restar fidels a la Terra.
L'home és una corda lligada de la bèstia al Sobre-home.
Perillós anar avant, perillós pas, perillós mirar enrera, perillós tremolar i restar aturat.
Lo gran en l'home és això: ésser un punt i no una arribada.
Lo amable en l'home és això: ésser un Llevant i un Ponent.
Amo an aquells que no saben massa viure: són com Ponents, perquè són Llevants.
Amo als grans menyspreadors, perquè ells són els grans veneradors i fletxes de l'anhel vers l'altra riba.
Amo an aquells que darrera les estrelles no hi cerquen un fi per a morir i per a ésser víctimes, sinó que se sacrifiquen a la Terra perquè la terra vinga a ésser del Sobre-home.
Amo an aquell que vol viure per a conèixer, i que vol conèixer per a que un dia el Sobre-home visca. I per això vol ésser Ponent.
Amo an aquell que té l'ànima profonda fins en l'ésser ferida, i que pot morir en una poca cosa, i aixís ama passar el pont.