Aquesta pàgina ha estat revisada.
El sol se n'anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
pro el tronc tot daurat.
El cim, tot vermell del sol, que es ponía
una mica a ponent del Montserrat;
i la muntanya santa resplendia
d'un encès morat.
Mes el sol ha tombat la carena
i tot s'ha apagat.
He baixat. Per la terra enfosquida
no restava ni un rastre de sol;
i al bell fons de la Vil·la Joana
començava a cantâ un rossinyol.
6 - VI - 1910
