Aquesta pàgina ha estat validada.
El seu rostre de verge muntanyana
Té quelcom de l'isart, pero ab amor
Com a dins de la font la blava ondina
Al bell fons dels seus ulls dormia un àngel
Mes ella no ho sabia.....
Oh! quina matinada, ¡encisadora!
[Se] veya desde'l bell balcó de Pau
El Pirineu tot blau
[En?] la sina inflamada de l'aurora
[Tot?] ho torno a trobar: una per una
les barques en son lloch, y els pescadors;
La platja al vespre igual plena d'olors,
i la mar rebolcantse al clar de lluna.
La casa es blanca, molt blanca,
y hi tinch la dona y els fills
