| Reina.
|
Rei! tenim de nou a casa.
Com faig sovint, jo resseguia atenta
el bell rengle orejat de nostres cambres,
i tot de sobte m’he trobat un home
que hi rodava perdut. Aixís que em veia,
— Tu ets la reina — m’ha dit: — m’ho assegura
la majestat del port i la del rostre. —
I, llençant-se a mes plantes de seguida,
agenollat, humiliant la testa
i aixecant les mans juntes, m’implorava.
Diu que és un nàufrag que ha arribat a l’illa
després de molts treballs; que una tempesta,
del retorn procurat amb ànsia vana
molt temps ha, novament trencà la via;
que es troba desvalgut aquí, i, al veure
l'altesa del palau, se n'hi entrava
a demanar socors, guiatge, auxili,
pel retorn a sa pàtria, i, un cop dintre
la grandor del palau, hi ha perdut l’esma.
|
