Aquesta pàgina ha estat revisada.
| aquest home? I, si ho és, ¿per què no el duia ella mateixa aquí?… |
| Reina. | La nostra filla no sé lo que s'ha fet, que no la trobo per més que l’he cercada. |
| Rei. | O déus! Alcem-nos, que ve tribulació a la nostra casa. |
| Dim. | Oh! sí! tots amb el rei! |
| Cort. i. | Mort a aquest home!
|
| Rei. | No abans d’esclarir bé la malifeta. |
| Eurim. | Anem: fem-lo parlar. On és? |
| Reina | El tenen els guàrdies pres. (Surten Eurim. i altres.) |
| Naus. | (Entrant.) Pare, aquí só: no temeu res. |
| Rei. | Criatura, què has fet? Qu’és, tot això? Per què fugies? |
| Naus. | O pare! no he fugit: me só amagada, que no sabia si us plauria l'hoste |
| Rei. | I doncs per què l’has dut? |
| Naus. | Me feia llàstima, i ademés me semblava un home noble. (Amaga el rostre en braços de la mare.)
|
| Cort. i. | Pobra princesa! |
| Dim. | És un infant. |
| Reina. | (A consolant-la.) Nausica…
|
| Rei. | Mes com l’has dut? |
| Naus. | Jo no l’he dut: li deia que em seguís d’un tros lluny, i que a la mare |
