Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/39

Eurim.

(Entra.) ¿Doneu llicènda de que entri el foraster?

Rei.	Entri en bona hora. (Entra Ulisses. Silenci. Pausa en tots.)

Naus.

Per què m’has descobert? ¡Tu que em semblaves tan noble i tan lleial! Traidor!

Naus.

Princesa, no jo, el teu bon cor te descobria: aquests vestits que em daves generosa. Mes si això aquí és un mal, damunt meu caigui.

Rei.	Això aquí no és cap mal, mes sí que ho era voler dissimular-ho. ¡Tanta angúnia i la gran torbadó que en pervenia!

Naus.

Pare, perdó: ho he fet per vergonyosa; pro més avergonyida me’n vaig ara.

Ulis.

O rei! per pietat! M’és insofrible el veure la divina criatura confosa per ma causa. Si un culpable hi ha en tot això. só jo tot sol; i escolta: perquè veieu d’un cop, tu i la regina i la cort que tens ara congregada, que la pietat de la gentil princesa no ha estat posada en tan mal lloc; que ni ella ni tu, ni mai ningú, pot penedir-se d’haver afavorit en la desgràcia a un tal com jo; vull descobrî't ma història i mon nom: el que sóc i d’on venia, i el perquè de l’estat en què ara em trobo. Que, si és ben cert que tinc raons prou fortes per amagar-ho fins que em sia lícit recobrar l'esplendor de ma naixença, vull oblidar-les, vinga lo que en vinga, deixant tota reserva, amb tal que pugui glorificar la generosa empresa d'aquest cor innocent, la sobrehumana