Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Eurim. (Entra.)
¿Doneu llicènda

de que entri el foraster?

Rei.
Entri en bona hora.

(Entra Ulisses. Silenci. Pausa en tots.)

Naus. Per què m’has descobert? ¡Tu que em semblaves

tan noble i tan lleial! Traidor!

Naus.
Princesa,

no jo, el teu bon cor te descobria:
aquests vestits que em daves generosa.
Mes si això aquí és un mal, damunt meu caigui.

Rei. Això aquí no és cap mal, mes sí que ho era

voler dissimular-ho. ¡Tanta angúnia
i la gran torbadó que en pervenia!

Naus. Pare, perdó: ho he fet per vergonyosa;
pro més avergonyida me’n vaig ara.
Ulis. O rei! per pietat! M’és insofrible

el veure la divina criatura
confosa per ma causa. Si un culpable
hi ha en tot això. só jo tot sol; i escolta:
perquè veieu d’un cop, tu i la regina
i la cort que tens ara congregada,
que la pietat de la gentil princesa
no ha estat posada en tan mal lloc; que ni ella
ni tu, ni mai ningú, pot penedir-se
d’haver afavorit en la desgràcia
a un tal com jo; vull descobrî't ma història
i mon nom: el que sóc i d’on venia,
i el perquè de l’estat en què ara em trobo.
Que, si és ben cert que tinc raons prou fortes
per amagar-ho fins que em sia lícit
recobrar l'esplendor de ma naixença,
vull oblidar-les, vinga lo que en vinga,
deixant tota reserva, amb tal que pugui
glorificar la generosa empresa
d'aquest cor innocent, la sobrehumana