Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Allò els estemordia: m’imprecaven

amb el gest, retorcent-se, i entornant-se’n,
i tornant a venir; pro, incommovible,
jo havia d’esperà a Tirès, l’oracle,
que em parlés el primer… (Pausa.)

Naus. (Tremolant.)
Què més Ulisses?

(Ulisses torna a refendre la paraula, i, així
 que la reprèn, cau el teló ràpid, perdent-se
les paraules darrera d’ell.)

Ulis. Tot de sobte, dels fons de la negrura,

sortí un espectre gran de barba blanca
que s’acostà…