Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/63

en calma, en tempestat, en la vellesa, en dolors, en salut, en malaltia, sempre tindreu a dintre el cor la dolça memoria gran d’aquest moment i hora en qué heu aimat a un héroe en puresa, i la seva presència fugitiva haurà signat per sempre més, des d’ara, vostre cor jovenil, bla com la cera, amb segell immortal.

Naus.

(Amb frisança.)  Els déus t'escoltin! Jo me’n vaig.

Daimó.

Jo us segueixo: vull trobar-lo. (Mentrestant ha anat acudint gent que pas-  sa i torna. Uns quants s'aturen, dient:)

Un noi.

(Que va corrents, a un altre:) Ja han sortit [del palau: s’acosten. Vina. (Cap a la platja.)

Dona i.

Aquí s'aturaran:, aquí és la usança de donar comiat el rei als hostes.

Dona ii.

Però, per lo que es diu, a aquest jo em penso que el seguirà fins a la nau mateixa, perquè diu que és un príncep o hom de [guerra, o què sé jo… pro, en fi, una gran persona.

Home i.

Lo que és, ningú ho sap: ell arribava aquí com un perdut, que ni se’l veia, i ara tot ne va ple.

Vella.

Doncs ¿quin misteri és aquest? Ah! jo hi veig alguna cosa de dalt, en tot això.   (Signant al cel.)

Home ii.

Què hi veus?

Vella.

(Misteriosament.) Avisos.

Dona i.

Oh! ja podria sé: la gran tempesta de l'altra nit ens el dugué.

Vella.

Creieu-ho: