Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/66

present meu acceptar: aquesta espasa d’aram de molt bon tremp, l’empunyadura d’argent ben treballat, la beina ebúrnea. L’hagué mon avi en guerra quan de l’illa mestre se féu, i d’ell anà a mon pare, i d’aquest an-e mi; i a fe puc dir-te que em fou sempre fidel: aixís t’ho sia. (L'hi dóna.)

Ulis.

Feacis, poble benfactor, i encara tu per damunt de tots, rei que els governes semblant a un déu pel seny i la bonesa: aixís els immortals vos assegurin el bé que posseïu i vos l’augmentin. Aixís la mar eternament propícia us sia, i l’amor regni en vostres cases, i la dolça muller vos ho esdevinga més cada jorn, i us doni fills nombrosos, drets i sans i ben fets, com jo en ma pàtria pregaré als déus, i els cremaré holocaustes en salut vostra, pel gran bé que em féreu, i ensenyaré a mos fills a venerar-vos i a benei a través la mar vostra illa. I aquesta espasa, última penyora de ton afecte, o rei!, jo te l’accepto amb gran veneració (La besa.), i et faig fer- que mai lluna ni sol la veuran nua [mança sinó per causa gran, com ho faries tu mateix; i ni mai te puga doldre que te n’hagis desprès: facin-la inútil una pau mai torbada en ton reialme, i el ferm amor del teu i els altres pobles.

Reina.

O foraster! Quan ta mullè enyorívola vegis venir vers tu, estesa de braços, posa en ses mans eixa daurada copa en què has begut aquí pensant en ella.