Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/81

i va anar-hi ple d’ira. Aviat hi airibá; i, acostant-s’hi, va dir-li:
— Telfusa: ja que volgueres així enganyar mon esprit,
no et serà lícit ja més escórrer ta bella corrent
per terra tan delitosa: per mi, i no per tu, glòria haurà. —
Digué Apol·ló, al-lluny-feridor; i la roca tombà,
sepultant la corrent; i al costat d'aquella que fou bella font,
i a dins d’un bosc sagrat, de molts arbres, son temple aixecà,
i allí tothom va invocar-lo amb el nom d’Apol·ló Telfusí,
perquè hi vencé la sagrada corrent de Telfusa, la font.
Després d'això, Febos Apol·ló pensà, en son esprit,
a quins homes caldria iniciar en son culte sagrat
perquè en la Pito rocosa el servissen, estant-li a oferir
els sacrificis, i a més anunciessen al món
tots els oracles que ell, Febos Apol·ló, de l’arc d’or,
dictés de son antre dessota el Parnàs i al peu del llorer.
Mentre ho pensava veié damunt de la mar de color de vi
una lleugera nau que venia amb molts homes a dins
i molt bons: eren de Creta, de Cnossos, la ciutat de Minos,
que pel guany i els afers anaven per mar en la negra nau,
de Pilos envers els sorrals i la gent que hi viu. Apol·ló,
veient-los, llançava’s al mar, semblança prenent d’un delfí,
i, en la nau lleugera ficant-se, s'hi ajeia com monstre paurós,
i no fou conegut. Rebolcava’s arreu commovent el fustam
de la nau. Sens paraula restaven els homes, tement, asseguts,
sens fer maniobra: no hissaven les veles, immòbils restant
en la fonda nau de la negra proa i al costat dels rems,
tal com se trobaven; i així navegaren. El Notos violent
tirant endarrera la ràpida nau, passaren Malea,
i davant de la terra lacònia, i d’Helos, costera ciutat;
i de Tènaros, la terra que és d’Hèlios, qui alegra els mortals,
on les llanudes ovelles del gran sobirà pasturen
pel camp delitós. Els homes volgueren entrar-hi la nau
per veure el prodigi amb ulls propis, i veure si el monstre paurós
restaria encara en la fonda nau o bé es llançaria
furient altra volta a les ones, tan plenes de peixos, del mar.
Mes la nau, tan ben feta, no volia obeir
i passava corrent a lo llarg del fèrtil Peloponès,
empesa pel vent: la guiava Apol·ló, al-lluny-feridor.