la blanca fariña oferint; i pregaren, segons lo manat,
de peu dret a l’entorn. Menjaren a vora la negra, la rápida nau;
libaren a honor dels déus benaurats que són a l’Olimp;
i, havent satisfet el desig de menjar i beuré, partiren
guiats pel rei Apol·ló, de Zeus fill, que, tenint
la lira en ses mans. bellament la polsava arrencant-ne un grat so.
Els cretencs, admirats, el seguien a Pito cantant Ié Peàn
a la moda cretenca, que inspira la Musa infonent dolços cants.
I, sens cansament, pujaren a dalt del turó, de seguit
arribant al Parnàs, al lloc delitós on calia fè estada
honorats de tothom. El guia diví els mostrà el lloc sagrat
i el temple opulent. Amb el cor commogut, el patró dels cretencs
al déu digué aixís: — O tu, sobirà! J a que lluny dels amics
i de la terra nadiua ens has dut on t'ha dit el cor,
digue'ns ara de quina manera hem de viure aquí
on no s’hi fa vinya ni camp delitós pel manteniment
ni cap cosa que als homes poguéssem donar. — A ells Apol·ló
digué somrient: — Homes sense seny, homes malaurats,
que sempre us cerqueu treballs i inquietuds i angoixes en l’ànima:
ben tost vos diré el que voleu, deixant-vos-ho ferm a l’esprit.
Tinga cada u en la destra un coltell per a degollar
ovelles sens fi, que sempre n’haureu abundància molt gran,
dutes en ofrena a mi per les nobles races
dels homes. Serveu el temple opulent, acollint els pobles
que aquí acudiran. Per damunt de tot feu mes voluntats
encara que oïu vanes paraulades o se us faci mal
com tot home mortal pot sofrir. Aviat haureu
uns altres senyors que per força us dominaran
ja per sempre més. — Ara tot és dit: serva-ho en ton cor.
Aixís, doncs, salut, fill de Leto i Zeus! Jo em recordaré
de tu i altre cant.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/84
Aquesta pàgina ha estat revisada.
