Canta, o Musa, Hermes, el fill de Zeus i de Maia
que domina Cil-lena i Arcadia, tan rica d’o velles;
que és dels déus immortals el bon missatger. Va infantar-lo
Maia venerable, la nimia de trenes formoses,
havent-se unit d'amor amb Zeus. Vivia en el fons
d'un antre ombrós; vivia allunyada dels déus benaurats:
fou allí que el Croni, en mig de la nit tenebrosa,
amb la nimfa de trenes formoses va unir-se d’amor,
ben amagat dels homes mortals i dels déus immortals,
mentres Hera, la blanca de braços, dormia un son dolç.
I quan l’intent de Zeus complia's i foren passats
deu mesos pel cel, la nimfa donava l’infant a la llum,
per on grans fets vingueren al món: que el fill infantat
va ser d’enginy molt subtil, i savi en paraules d’engany.
Fou lladre de bous, sabia’ls manar, i els somnis també;
espia de nits i bon guardià de portals; i aviat
mostrà entre els déus immortals l’esclat de sos fets:
que, nat a trenc d’alba, a migdia polsava la cítara ja,
i al vespre robava les vaques d’al-lluny-feridor, Apol·ló diví.
I féu tot això el quart dia del mes, que és quan l’infantà
Maia l’augusta. Tot just sortit del ventre immortal,
ja no volgué restà en el bressol: saltant-ne sortia
de l'antre al camí, cercant les vaques del déu Apol·ló,
quan va trobar venint la tortuga; i fou molt content
