Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/97

presagis d'uns altres aucells, o sense raó preguntin
a oracles volent saber més enllà d’allò que diuen
els déus etemals, faran en va llur camí, per més
que m’hagin ofert presents, I ara, il·lustre fill
de Maia i de Zeus, qui porta l'ègida, esprit benfactor,
encara una altra cosa vull dir-te: que hi ha les tres
germanes verges, de ràpides ales: llur cap cobert
de blanca farina, s'estan dins una vall del Parnàs.
Ja fa molt temps, quan jo, encara petit, m’estava
guardant els meus bous, me van ensenyar l’endevinació.
Mon pare ho veia de grat; mes elles, des d'allí,
arreu van volant, nodrint-se de mel. La tasca llur
aixís van complint: havent menjat, encara verda,
la mel, se llencen amb fúria profètica a dir la vritat;
mes, quan se'ls priva del dolç aliment dels déus, menteixen
arreu per on van. Doncs bé, des d'ara, sien per tu:
les pots interrogar, aixís delitant ton esprit.
Si trobes un home mortal que vulla apendre de tu,
ja pot llavors escoltar la teva profètica veu.
Doncs pren-les, fill de Maia, i també te don les vaques
que viuen al camp. I cuida dels corsers i les mules,
que són tan pacientes; també dels lleons d’ull encès
i dels senglars forts d'ullals, dels gossos també i les ovelles
que l'ampla terra nodreix. Domina tots els ramats,
Hermes il·lustre, i sies el sol missatger a posta
que a l’Hades va; el qual, amb tot i que mai no rebé
cap do, et farà un bon present. — I aixís fou com Apol·ló
al fill de Maia estimà amb gran amistat; i també
el Croni li atorgà sa gràcia, i fou de llavores
que tingué tractes amb tots els déus i els homes mortals.
No és afavoridor de gaires, ans enganya molt,
a dins la nit obscura, les races dels homes mortals.
Aixís, salut, o fill de Zeus i Maia!, que jo
bé me'n recordaré, de tu i d’un altre cant.