Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra'l sol brillant,
el cel es blau i resplendenta l'hora:
el comte i l'abadessa's van mirant.

—Adalaisa, tu qu'ets tant vividora
i que'ls ulls els tens plens de voluntat,
i aquesta àvida boca prenedora,
i en els teus aires tanta majestat,

còm es que are malparles de la vida,
per la que estàs tant fortament armada?
No t'escau la mirada esmortuida
sota l'arc de la cella ben poblada.

Escaurà bé a tes pàl-lides germanes,
tristos còssos per sempre immaternals:
per elles són les fantasies vanes
de vagues resplendors celestials.

Però tu, performada criatura,
delicia de la terra, torna al món!
Romp el cordó que injuria ta cintura!
Arrenca-t, Adalaisa, els vels del front!—

I avança Arnau hermosament; prô's gira
airosa ella an el Sant Cristo nû,
i, signant-lo an el comte, li diu:—Mira:
aquest encara es més hermós que tu!—