Aquesta pàgina ha estat validada.
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra'l sol brillant,
el cel es blau i resplendenta l'hora:
el comte i l'abadessa's van mirant.
IV
Totes les veus de la terra
criden contra'l comte Arnau
perquè, volent a Adalaisa,
sens ella se n'ha tornat.
—«Fill de la terra,—fill de la terra,
comte l' Arnau:
per una imatge
t'has deturat,
per un cadavre,
tu que'n fas tants!»
—«Com el Sant Cristo—no n'he fet cap.»
—«Què té'l Sant Cristo? Què té'l San Cristo,
comte l'Arnau?
Es fusta morta:—no pot brotar.»
—«Ai, sí, que brota!—Ai, sí, que brota!
Valga-m Deu val!
Quina mirada,—ella li ha dat!»
—«Quina mirada,—quina mirada,
comte l'Arnau,
quina mirada—dèu havê estat!»
