Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant el pas serè d'un somni,
fins que mitj-riu molt dolçament. Li vola
una estona'l somrís entorn dels llavis.

«Quins llavis amorosos, Aladaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Un gran sospir travessa'l dormir d'ella
com onada del mar, i s'aquieta.

«Quint pit sospirador tens, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Mes quan ella obre'ls ulls, ell desencanta-s,
la pren amb un braçat i se la emporta.

Quan surten a camp ras se fa de dia.

 VI

 Totes les veus de la terra
 aclamen al comte Arnau
 perquè de la fosca prova
 ha sortit tant triomfant: