Aquesta pàgina ha estat validada.
Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant el pas serè d'un somni,
fins que mitj-riu molt dolçament. Li vola
una estona'l somrís entorn dels llavis.
«Quins llavis amorosos, Aladaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Un gran sospir travessa'l dormir d'ella
com onada del mar, i s'aquieta.
«Quint pit sospirador tens, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Mes quan ella obre'ls ulls, ell desencanta-s,
la pren amb un braçat i se la emporta.
Quan surten a camp ras se fa de dia.
VI
Totes les veus de la terra
aclamen al comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tant triomfant:
