Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

—«Fill de la terra,—fill de la terra,
 comte l'Arnau,
are demana,—are demana:
 què no podràs?

—Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s'arrela
i obre la copa en l'espai.

—Els roures viuen i viuen,
prô també compten els anys.

—Doncs, vull ser la roca immobil
entre sols i temporals.

—La roca viu sense viure,
que res la penetra mai.

—Doncs, la mar somovedora
que a tot s'obre i dóna pas.

—La mar s'està, tota sola,
i tu vas acompanyat.

—Doncs, ser l'aire quan l'inflama
la llum del sol immortal.